Autoretrat Expandit

kehinde-wiley-iofficer-of-the-hussars-oil-on-canvas-9x9-feet-2007deitch

L’autoretrat ha estat tradicionalment una eina per mostrar la identitat individual de l’artista. Però aquest gènere, com tot artefacte, pot redefinir-se fins al punt de transcendir l’ego del creador autorepresentat. Ací mostrarem modalitats d’autoretrat que articulen el seu discurs envers la consciència de comunitat, etnicitat i classe.

L’artista Cindy Sherman es maquilla i s’autoretrata amb la càmera de fotografiar per representar tipologies femenines. Parodia les maneres excessives de les dones que assumeixen rols a través de l’estilisme i el maquillatge. Alhora, Cindy dóna visibilitat als mecanismes simbòlics de representació del gènere femení en els camps del cinema, la fotografia o la pintura.

Però els seus autoretrats més versemblants no els hem de trobar en el conjunt de la seva obra artística. En comptes d’això, les imatges que millor representen Cindy són aquelles instantànies que la immortalitzen en els actes de societat, en entregues de premis o inauguracions i que són preses per fotoperiodistes.

Cindy Sherman (Nova Jersey, 1954) apareix en aquests actes com una dona blanca de classe mitjana, elegant però sense excessos. L’aparença que vol mostrar és la d’una dona atractiva i sense fissures de classe social o ètnica.

img-momagardenparty0221jpg_122626188535.jpg_carousel_partiesCindy Sherman and ChannelsBOO_3724sIMG_2482

Entenem que les fotografies fetes pels fotoperiodistes a una Cindy customitzada per representar-se a si mateixa són autoretrats, perquè és Cindy Sherman qui planifica la projecció de la seva imatge convertint alhora el maquillatge i l’estilisme en les seves tècniques de representació artística.

En una altra direcció, i entrant en el món de la pintura, l’oli de Kehinde Wiley (Los Angeles, 1977) Officer of the Hussars (2007) emula del mateix nom feta per Géricault l’any 1814.

officer_of_the_hussars-400kehinde-wiley-iofficer-of-the-hussars-oil-on-canvas-9x9-feet-2007deitch

La intenció de Wiley, en representarse com els grans emperadors i generals en el fragor de la batalla, és dignificar la pròpia comunitat afroamericana. La negritud de Wiley apareix fora de lloc, descontextualitzada i emmarcada en l’estil de la pintura europea de principis del segle XIX.

1-Biggie Napoleon

Amb el posat de pintura d’estudi romàntica, la intromissió del subjecte afroamericà curtcircuita els mecanismes interns de la legitimitat i alhora els fa visibles. Pel que hem vist fins ara, el llenç i la pintura a l’oli doten de dignitat els subjectes representats, però també dignifiquen l’historicisme i l’europeisme.

El tema de fons d’Oficial dels hússars, de Géricault, el sacrifi ci envers els ideals de la revolució burgesa, contribueix a dotar de respectabilitat l’heroi negre a cavall, remake i alter ego de Kehinde Wiley. Aquesta estètica de la legitimitat apel·la a tècniques, formes i temes de prestigi per aconseguir el seu propòsit de reconeixement.

Alan Berliner (Brooklyn, 1956), per la seva banda, traça una mena d’autoretrat en format audiovisual per tal d’indagar en l’origen de la seva identitat en el fi lm documental The Sweetest Sound (2001). Aquest documental de creació està editat originalment mitjançant metratge trobat que enregistra escenes domèstiques i celebracions familiars.

Així és com es va traçant la història del seu pare, del seu avi i dels jueus en l’Europa dels anys trenta, que és la història de la seva família i de tantes altres famílies jueves. L’autoretrat pren ací un caràcter diferent.

berliner2

El mateix Alan Berliner queda dissolt en la consciència del seu origen multicultural i multilingüe. I el que va començar com una recerca informal de la seva identitat es converteix en una reflexió sobre les virtuts del cosmopolitisme al qual es va veure abocada la comunitat jueva.

La preocupació per l’origen s’articula en aquest documental d’una manera elegant i intel·ligent d’autoretrat. Alan dissol l’ego individual en la idea de família i comunitat.

Hem vist exemples d’autoretrats poc comuns que deixen enrere la representació tradicional de la personalitat de l’artista modern per passar a altres territoris. En aquests territoris la identitat està determinada per la pertinença a una determinada comunitat, ètnia o classe. Les possibilitats de l’autoretrat s’expandeixen i alhora es dissol la noció romàntica d’identitat individual i unívoca.

Xavier Calahorro

Publicat a la revista Bonart

  • Calahorro, Xavier, l’Autoretrat expandit. Comunitat, etnicitat i classe en l’autorepresentació de Cindy Sherman, Kehinde Wiley i Alan Berliner, Bonart núm. 132, octubre 2010, pp. 21-22.
  • Entrevista a Kehinde Wiley emesa a la BBC.
  • Entrevista de Nicole Pasulka a Kehinde Wiley.

Kehinde-Wiley

Retrat fotogràfic de Kehinde Wiley a la portada de la Revista Flaunt.

——————————————————

goldenfarmers / cultura contemporània

https://goldenfarmers.wordpress.com/

——————————————————

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: