Arquitectures del desig masculí

Hugh Hefner, propietari de l’imperi Playboy, construí a finals dels cinquanta un nou model de masculinitat. Es tractava d’alliberar l’home de les cadenes de la llar familiar i de la moral burgesa decimonònica. Amb l’alliberament sexual de l’home nord-americà, en cert sentit Playboy s’avançà a les feministes.

El nou home vindicat per Hefner necessita per existir un reducte propi i inexpugnable de llibertat sexual, el seu àtic de solter. Des de l’inici de la revista (1953), la majoria dels números contenen algun article sobre arquitectura o sobre interiorisme que il·lustra aquest àtic de solter ideal.

Resulta irònic que una revista feta per homes i destinada als homes posés tant d’èmfasi en la decoració, un tema que tradicionalment havia estat monopolitzat per revistes adreçades al gènere femení.

Però els interiors i les arquitectures que apareixien a la revista distaven molt de la moda dels cinquanta a l’Amèrica del Nord, dels revivals de cases mones de fusta afectades per papers de paret i estampats amb motius florals.

L’espai domèstic de Playboy perd domesticitat amb la divulgació de models d’arquitectura moderna de vidre i formigó de Le Corbusier o Mies van der Rohe i de mobles dissenyats per Saarinen o Eames d’estètica marcadament funcional i tecnològica.

Aquest espai domèstic masculí és un espai d’oci i treball alhora. Els mobles són reversibles i les habitacions es poden reconfigurar amb l’ús de mampares. Treball i oci comparteixen un mateix lloc multifuncional. Així, a l’àtic de solter es pot lligar amb noies –impressionant-les amb el sofisticat mobiliari– per reconvertir hores després el mateix espai en oficina.

Transformar l’home nordamericà en un playboy suposava inventar un tópos eròtic alternatiu a la casa familiar de les zones residencials. D’alguna manera, aquest era l’estil de vida de Hugh Hefner. Les noies que apareixien fotografiades al Playboy podien ser secretàries a la seva revista i companyes de jocs sexuals.

Alhora, convivien i treballaven amb ell a la mansió Playboy. D’aquesta manera, Hefner diluïa la separació entre espai públic i espai privat, entre treball i oci. Hefner implanta així a la seva empresa un nou model d’explotació flexible. Ho fa a través de la seva pornotopía*, metàfora dels nous usos de l’espai. La mansió Playboy és un espai multifuncional on coincideixen l’harem amb l’espai domèstic, el plató televisiu amb l’espai d’oci, l’oficina amb el prostíbul.

Amb el nou model de producció capitalista dels serveis i la informació, la cèl·lula familiar de l’etapa fordista és prescindible. El solter, en la seva necessitat de vida social i per tant de prestigi simbòlic, incrementa els ritmes de producció i consum.

La fantasia d’alliberament es desvela com una tecnologia doctrinària que busca una resposta en l’individu prèviament somatitzat. Hefner endevina anticipadament el canvi de models i difon a la seva revista una nova ètica i estètica del nou subjecte masculí.

Amb l’alliberament sexual de l’home nordamericà, en cert sentit Hefner s’avançà irònicament a les feministes de segona onada com ara Betty Friedan. Per poder construir una realitat d’ordre social o moral no hi ha res com materialitzar la idea en objectes, espais, interiors, arquitectures o institucions. Institucionalitzant les idees, donant-los forma d’edificis o espais físics, la idea pren cos i el mateix cos social somatitza l’estructura.

Xavier Calahorro

Nota:

  1. * Pornotopía: (cast.) Terme creat per Beatriz Preciado i que etimològicament prové del grec porne: prostituta i tópos (lloc). Apel·la al terme foucaultià heterotopie, que significaria lloc altre, lloc diferent o prostíbul (del grec hetaira o hetera: cortesana o altre).

Publicat a la revista Bonart

  • Calahorro, Xavier, Arquitectures del desig masculí, Bonart núm. 135, gener 2011, pàg. 64.
  • Preciado, Beatriz, Pornotopía. Arquitectura y sexualidad en ‘Playboy’ durante la guerra fría, Barcelona, Anagrama, 220 pàgs.

———————————————————

goldenfarmers / revista de crítica d’art

https://goldenfarmers.wordpress.com/

———————————————————

Beatriz, Preciado, Xavier, Calahorro, Hugh, Hefner, masculinitat, alliberament, feministes, feminista, atic, solter, arquitectura, interiorisme, Anagrama, revival, Saarinen, Eames, Corbusier, Mies, van, der, Rohe, lligar, topos, jocs, espai, public, privat, teoria, genere, Queer, Studies, queer, teoria, mansio, harem,  prestigi, consum, etica, estetica, masculi, femeni, segona, onada, feminista, Betty, Friedan, foucaultia, heterotopie, Foucault, hetaira, goldenfarmers, hetera, cortesana, Bonart,

Ressenya del llibre de la Beatriz Preciado -Pornotopia-. Escrita per Xavier Calahorro i publicada a la revista Bonart al gener de 2012.

Sinopsi:
Hugh Hefner, propietari de l’imperi Playboy, construí a finals dels cinquanta un nou model de masculinitat. Es tractava d’alliberar l’home de les cadenes de la llar familiar i de la moral burgesa decimonònica. Amb l’alliberament sexual de l’home nord-americà, en cert sentit Playboy s’avançà a les feministes.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: