Faxedas fa cuinetes amb la teoria de gènere

La identitat no està fixada apriorísticament al cos sinó que es manifesta a través de la parla. La identitat no té un substrat material, així que a cada moment necessitem invocar-la per perllongar permanència i pertinença a un grup.

Lluïsa Faxedas (Fornells de la Selva, 1974) recull en la compilació Feminisme i Història de l’Art una selecció de textos provinents de l’àmbit acadèmic anglosaxó. Els textos originals van ser escrits als anys setanta i vuitanta i han estat traduïts al català per a aquesta edició.

Els assajos recollits ací –d’autores com ara Linda Nochlin, Lucy Lippard o Griselda Pollock, entre d’altres– són fonts clàssiques que manifesten la manca de visibilitat de les dones artistes en el marc de la Història de l’Art. Aquests discursos reivindiquen alhora el paper actiu que han de tenir les dones en la pràctica artística.

La introducció crítica a càrrec de Faxedas posa l’accent en el feminisme de segona onada, no només en delimitar els textos, sinó també en interpretar-los ara. Així, aquests escrits s’aixopluguen en el paradigma argumentatiu d’un feminisme de fa 40-50 anys.

Contrària a aquesta tendència, la teoria postfeminista, en comptes de visibilitzar* o victimitzar a la dona, té en canvi com a fita el desvelament de les estructures i els discursos amb què està construïda la noció de gènere.

Per aquest postfeminisme, el  gènere és una construcció cultural (Butler) que va més enllà dels atributs sexuals. El fet d’autoafirmar-se en una identitat de gènere concreta significa assolir els significats que aquesta incorpora a priori.

Dins d’aquesta lògica, sentir-se dona i catalana és voler ser dominada per partida doble. Sentir-se identitàriament lligada a la província, dominació per partida triple. La identitat tampoc ens vindria avui marcada per la raça** –com creu la fornellenca Faxedas–.

Ans el contrari, la identitat no està fixada apriorísticament al cos (Butler) sinó que es manifesta a través dels actes de parla (Austin). Tanmateix, la identitat no té un substrat material que permeti la seva fixació, així que a cada moment necessitem invocar-la per prolongar la il·lusió de pertànyer a un grup.

Per tant, lluny de ser una essència immanent que determina al subjecte i que el limita a un rol donat, la dominació es avui volguda i consentida pel mateix individu. Hi ha mutu acord entre dominador i dominat (Hegel, Kojève). Per sort aquesta dominació i subordinació és contextual (Butler) i, com hem dit, no està fixada al cos.

Tristament, les feministes ancorades en la segona onada s’emmirallen avui en el gènere masculí per reformar el seu sentiment d’identitat col·lectiva. En aquestes lluites per la legitimitat del grup*** es deixen de banda altres gèneres possibles i també importants qüestions com ara etnicitat i classe. Aquests últims factors tenen una incidència en grau major sobre el règim d’expectatives i afecten directament a la distribució de poder i dominació****.

Pel que fa als camps de la Història i la Historiografia de l’Art i la incidència d’aquests debats entorn del gènere, val a dir que les aportacions de les feministes han obert un nou espai de diàleg que ha deixat lloc a altres maneres d’apropar-se a la disciplina i de valorar l’objecte i el subjecte d’estudi acadèmic.

En l’entorn anglosaxó, els últims deu o quinze anys aquests debats han deixat pas a altres perspectives que giren entorn al gènere, l’etnicitat i la classe. A Catalunya, perifèria en relació als centres difusors, els discursos i relats sobre les imatges i la representació de la dona arriven amb l’edició d’aquesta compilació amb un retard d’uns vint o trenta anys.

Xavier Calahorro

Notes:

  1. *Ens referim a l’exposició del quadre El gran día de Gerona de Martí Alsina (1863-64) inaugurada el 23 d’octubre de 2010 a la Subdelegació de la Generalitat a Girona. Faxedas, comisaria de la mostra, vol donar visibilitat a les dones gironines que apareixen al quadre. Constata i inventaria com passen la munició, com ténen cura dels ferits i com fan altres funcions subalternes.
  2. **Pel que fa al comentari de Faxedas apel·lant a la noció de raça (pàg. 9), voldríem aclarir a la autora que aquesta noció de raça fa decennis que va ser substituïda per la d’ètnia en el camp de l’antropologia i les humanitats, donat que la fisonomia o els gens no son determinants en la filiació grupal de l’individu.
  3. *** “La revolució feminista ha donat veu i visibilitat a la dona. I encara no ha acabat. Això porta canvis que no sempre agraden a tots els homes.” Deia Lluïsa Faxedas a una entrevista a Diari de Girona poc després de la publicació d’aquest llibre. No creiem ací que sigui fàcil sostraure’s del discurs feminista quan l’objecte d’anàlisi és el propi feminisme històric. En tot cas a Faxedas sembla interessar-li poc el feminisme inclusiu.
  4. ****La resposta a la pregunta sobre la dominació s’ha de buscar en la Sociolingüística (Labov), en la filosofia (Hegel, Kojève, Foucault), en la filosofia del llenguatge (Austin) en la teoria de gènere (Butler), en els estudis postcolonials (Fanon, Said). No ens podem limitar avui als clàssics plantejaments tancats de disciplines de lletres amb voluntat disciplinària. La direcció a prendre, com apunten els Cultural Studies, està en la transversalitat i l’encreuament pol·linitzat dels objectes d’estudi.

Publicat a la revista Bonart.

  • Calahorro, Xavier, Jugant a fer cuinetes amb la legitimitat de gènere, a Bonart núm. 141, juliol 2011, pàg. 54.
  • Faxedas, Lluïsa (comp.), Feminisme i Història de l’Art, Girona, Documenta Universitaria i Universitat de Girona, 2009, 175 pàgs.

———————————————————

goldenfarmers / revista de crítica d’art

https://goldenfarmers.wordpress.com/

———————————————————-

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: