Galeristes de veritat

Quan Damien Hirst va vendre les seves obres directament a una sala de subhastes prescindint de la figura del galerista inicià alhora un nou debat en torn al comerç de l’art. Va fer qüestionar-nos el perquè servien els intermediaris entre artistes i compradors finals.

Calia una avaluació del mon de les galeries en un moment en el que el mercat de l’art i la pròpia pràctica artística estan canviant a un ritme trepidant i que ve marcat pel vertiginós creixement i posterior caiguda del sistema financer internacional.

Andrea Bellini compila en aquest llibre les entrevistes a cinquanta-un destacats galeristes d’arreu del mon. Els temes que tracta son les conseqüències de la recessió econòmica, la deslocalització, els nous mercats emergents, les figures del galerista, el col·leccionista i l’especulador i les noves formes de promoció de la galeria.

Cal esmentar que la galeria ja no és un simple espai amb parets on penjar els quadres. El galerista modèlic es una mena d’activista cultural de trinxera i part de la seva feina és aconseguir que les propostes més arriscades –i per ell triades– siguin objecte de mecenatge per part dels col·leccionistes.

Aquest mecenatge, que es materialitza amb la compra d’obra, és el suport elemental que li permet al creador continuar amb el seu lliure exercici. Amb més col·leccionistes iniciats el camp de l’art podria anar endavant al marge de les institucions paternalistes que tot ho patronegen.

Però ara per ara, juntament amb els col·leccionistes privats i les fundacions, les institucions i museus son clients indispensables de la galeria –sobretot al nostre país­–. L’especulador, per la seva banda, va aterrar en un mercat de l’art sòlid i en el que durant uns cinc o sis anys va haver-hi bonança. Amb la recessió va marxar cap a actius més volàtils.

Pel que fa als centres difusors, les propostes interessants estan tenint lloc a les perifèries de les capitals de l’art –Brooklyn i East London–. A Londres i Nova York s’afegeix Berlín. Els baixos lloguers van afavorir l’escena de l’art durant els noranta i avui moltes galeries d’arreu del món tenen seu a la capital d’Alemanya.

Paradoxalment també hi ha una forta tendència cap a la deslocalització de les galeries que han començat a marxar de les grans ciutats. Aquesta descentralització es dona en varis sentits. Per un costat les galeries es desplacen cap a petits nuclis de població a Europa i als EUA. Per altre banda també s’obren nous espais a països d’economies emergents com Xina o l’Índia.

Aixó es dona davant l’oportunitat de retallar en lloguer i gaudir d’espais més grans. Alhora Internet ha contribuït a la deslocalització en permetre poder operar les vendes i la difusió a través de la xarxa. El client realitza moltes vegades les seves compres sense visitar l’espai físic d’exposició. La deslocalització afecta fins i tot a la demanda d’artistes, amb una forta demanda d’obra d’artistes xinesos des d’inicis de la dècada.

En aquest entorn de dispersió es celebren paradoxalment les grans fires internacionals com Art Basel i Frieze, indispensables per donar visibilitat als galeristes en un mercat globalitzat. Molts galeristes tenen la sensació que si no hi participen es queden fora, tot i que hi han galeristes que han sortit del circuit de les fires els últims anys per reduir despesa i poder surar davant la recessió.

Alliberat el mercat dels especuladors, per poder competir les galeries han de buscar fórmules de vegades enginyoses que aposten per la deslocalització i a la vegada per la internacionalització de la promoció a través de les fires i la xarxa d’Internet.

Ningú sap quin aspecte fa l’art nou. Part de l’art d’avui fa servir de trampolí els laboratoris de les galeries emergents. Així que per saber que passa avui en el mon del art hem d’estar oberts i ser curiosos, però també hem de saber triar i estar atents a les propostes de les galeries que amb la seva oferta estan contribuint a definir les noves línies.

Xavier Calahorro

Article publicat a la revista Bonart.

  • Calahorro, Xavier, Galeristes de veritat, a Bonart núm. 128, juny 2010, p. 58.
  • Bellini, Andrea, Everything You Always Wanted to Know About Gallerists But Were Afraid to Ask, Zürich, JRP/Ringier, 2009, 334 pàg.

———————————————————

goldenfarmers / revista de crítica d’art

https://goldenfarmers.wordpress.com/

———————————————————-

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: