Capital cultural i mercat dels béns simbòlics

L’art i la cultura han estan predisposats per a complir una funció de diferenciació social. La negació de la cultura popular des dels panteons de la cultura de les classes dirigents constitueix una afirmació de superioritat d’aquells que se satisfan amb plaers vetats al consum profà.

Les preferències i els judicis estètics per part del públic estarien determinats, segons Bourdieu, per una presa de posició. El capital cultural adquirit, fruit d’aquestes mateixes tries, és indicador de pertinença a una classe social donada.

La distinction, assaig del sociòleg francès Pierre Bourdieu (1930-2002), va sortir d’impremta per primera vegada el 1979. Aquest assaig és una de les aportacions teòriques més estimulants i complexes en el camp de la sociologia de la cultura. Bourdieu fa treballar problemes filosòfics des del camp sociològic (Lahire:13). Alhora analitza les formes de l’exercici de poder i revela les relacions de dominació.

La dominació es dóna en el camp simbòlic a través de tot un seguit de filiacions i preferències culturals adoptades pels mateixos individus. La pròpia adopció d’atributs de classe a través del consum cultural no ha de beneficiar necessàriament els seus adjudicataris. Aquests, sovint,  s’autoinflingeixen un tipus de violència que Bourdieu anomena, violència simbòlica.

En aquesta adscripció social té a veure molt l’ethos de classe, una sèrie de disposicions i valors apressos a la infància i que generen resposta instintiva a tot tipus de situacions. Tanmateix, la disposició cultivada i la competència cultural s’aprenen mitjançant la natura dels bens consumits i en la manera de consumir-los.

De fet, una de les intencions de Bourdieu en aquest assaig es posar en crisi la Crítica del judici de Kant, text filosòfic en el què es tracta el gaudi estètic en l’art com un atribut exclusiu que distingueix a una nova aristocràcia social –la triomfant burgesia il·lustrada del segle XVIII–.

La negació de la cultura popular com a vulgar i servil constitueix l’esfera sagrada de la cultura legitimada, ja que implica, per oposició, una afirmació de superioritat d’aquells que es satisfan amb plaers refinats, desinteressats, distingits, universos tancats i protegits del consum profà. Això és degut al fet que l’art i la cultura han estan predisposats –conscient o inconscientment– a complir una funció social de legitimació de les diferències socials.

Xavier Calahorro

  • Calahorro, Xavier, Capital cultural i mercat dels béns simbòlics, a Bonart núm. 151, maig 2012, pàg. 54.
  • Bourdieu, Pierre, La distinción. Criterio y bases sociales del gusto, Barcelona, Taurus, 2012. [La distinction. Critique sociale du jugement, Paris, Minuit, 1979].
  • Text citat: Lahire, Bernard (dir.), El trabajo sociológico de Pierre Bourdieu, Buenos Aires, Siglo XXI, 2005. [Le travail sociologique de Pierre Bourdieu, Paris, 1999].
  • Documental sobre La distinción de Pierre Bourdieu.
  • Entrevista a Pierre Bourdieu.
Foto: Martin Parr, “New Brighton, Merseyside” (1983-86) de la sèrie “The Last Resort”.

——————————————————–

goldenfarmers / revista de crítica d’art

https://goldenfarmers.wordpress.com/

———————————————————

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: